U carru di à lingua_7
Cunniscimu
e bellezze di i nostri celi isulani (ne avemu vistu e prove ’sti
ghjorni scorsi), u splendore di i nostri lochi marini o muntagnoli,
avemu fiumicelli d’argentu è paisoli d’oru, avemu u clima chì
ci face apprezzà e quattru stagione, avemu frutta è robba bona
fatta quì, avemu intelligenze è sapè fà… N’avemu tante
ricchezze in noi è in giru à noi ! « Ma allora, mi
dicerete, simu in paradisu ! »--« Nò, ùn ci simu
ancu ! Ci hè un scalone à francà per pudè campallu in terra
nostra ‘ssu paradisu è ‘ssu scalone si chjama a pace ». Ma
a pace, si face ! Ghjè una custruzzione cumuna. Ognunu deve
purtà a so petra per ‘st’opera maiò. Dateli un nome à a vostra
petra : chjamatela tulleranza, amicizia, rispettu, pazienza,
arte, ghjustizia, aiutu, ascoltu, succorsu, alegria,
fratellanza…chjamatela amore… o chì ne sò ancu. Pigliemu, per
indettu, u casu di ‘stu media quì. Hè una furtuna d’avellu
s’ellu hè u portavoce di tutti, s’ellu porta i valori in
cunfurmità cù i nomi di e nostre petre scritte più sopra. È omu
s’accorge tandu ch’ellu ùn pò micca accettà scritti chì
portanu u dispettu, l’odiu, a maldicenza, impruperii …chì sò
trivuli di pace. Da godelu u paradisu, ci hè qualchì passu à fà è
un pocu d’orgogliu à ingolle, di ghjuviziu à mette.
Oghje,
palisendu a mo niscentria, a petra ch’o portu si chjama "Canzona
zitella". L’amore hè zitellu, si sà. Dateli u versu quellu
chì apre i cori.
Trè
note trè note
per aria
culà
Trè
note da scote
a
felicità
Campane
campane
pudete
sunà
Mescite
funtane
rivocchi
d’amà
Oghje sì
chì l’emu da fà
a festa
a festa
Oghje sì
chì l’emu da fà
a festa
o mà
Canzona
acelli
cantatelila
Cantate
zitelli
un versu
d’avà
Di gioia
è di fiori
l’emu
da carcà
Sò
pieni i cori
d’amore
à dà
Oghje sì
chì l’emu da fà
a festa
a festa
oghje sì
chì l’emu da fà
noi
tutti o mà
(Fringhellu)
Vucabulariu :
Omu
s’accorge (accorgesi) : on se rend compte
L’odiu : la
haine
Impruperii
(impruperiu au singulier mais s’emploie surtout au pluriel) :
termes injurieux, blessants
Trivuli
di pace ( u trìvulu : bugrane, plante épineuse appelée aussi
arrête-bœuf ) : épines pour la paix. Un trivulu di
casa se dit de quelqu’un qui se comporte mal en famille. Même
signification pour trivulu di paese.
Ingolle
( o inghjotte) : avaler

Merci pour es notes et ce ravissant petit écrit.Je viens de connaître le sens étymologique du mot "trivulu"ma grand-mère l'utilisait souvent pour nous parler de nous lorsque nous étions enfants "chì trivulu ùn s' arreghje mai!" mais c'était dans le sens de quelqu'un d'agité, de frénétique!
RépondreSupprimerU bellu scritu fringhellu qu'u corè tamentu.louisa
RépondreSupprimerCosa vole di :"a mo niscentria "?
RépondreSupprimerFringhellu ,si un grande saviu, (?)(sage);e to parolle so giudiziose e è poésie bellissime !
A niscentria ( naïveté in francese) ch’o palesu vulinteri hè quella chì permette d’avè fede in l’omu per accuncià strade d’un benestà cumunu . Inquantu à a saviezza, diceraghju chì sò per istrada, cume deve esse, pensu, ogni persona di a mo età. Ma ùn sò s’o ci ghjunghjeraghju un ghjornu. Datemi tempu è laziu chì a strada hè longa è asgiata pocu. (Fringhellu)
SupprimerIl y a beaucoup de tendresse, de poésie, d'humanité, en bref : beaucoup d'amour, dans tout ce que tu écris! Tu nous touches au plus profond de nos cœurs, au point même, souvent, de nous tirer des larmes! Je ne te dirai jamais assez combien je t'admire et t'envie pour tant de talent! Ce n'est, hélas! pas donné à tout le monde! Merci mon J.B., pour les doux moments que nous passons à te lire! Tu nous transportes dans un monde meilleur. Que cela fait du bien!
RépondreSupprimerMaddie a raison ses poésies nous tirent des larmes.L B
RépondreSupprimer